Plantes i suplements contra els paràsits

Els paràsits són organismes que estableixen una relació de parasitisme amb un altre ésser viu (hoste), en la qual resideixen al seu interior o a la seva superfície i n’obtenen nutrients a costa seva, provocant-li alteracions fisiològiques o patològiques.

Des de Pàmies Vitae, volem compartir amb vosaltres algunes plantes, suplements i aliments que poden ser d’interès en casos de paràsits:

Plantes antiparasitàries:

• AJENJO (Artemisia absinthium): L’ajenjo, conegut pel seu ús en l’absenta, és una planta antiparasitària amb efectes digestius i estimulants de la gana. No s’ha de confondre amb l’Artemisia annua.
• PAICO O EPAZOTE (Dysphania ambrosioides): També conegut com a epazote, el paico és una planta aromàtica comuna a la cuina mexicana, amb propietats antiparasitàries i efecte carminatiu que ajuda a alleujar els còlics intestinals i menstruals.
• NEEM (Azadirachta indica): Planta originària de l’Índia, utilitzada com a antisèptic natural. Les seves propietats antifúngiques, antibacterianes i antiinflamatòries li han valgut el nom d’«Arbre de les meravelles» dins la medicina aiurvèdica.
• NOGUER (Juglans regia): Tant la fulla com la closca exerceixen potents efectes antiparasitaris. És interessant en afeccions de la pell causades per fongs o paràsits externs.
• CLAU D’OLOR (Syzygium aromaticum): El clau conté una substància anomenada eugenol, que en estudis de laboratori ha mostrat activitat contra alguns microorganismes i paràsits.
• ALL (Allium sativum): Conegut comunament com a all, és una planta amb compostos bioactius com l’al·licina, que li confereixen propietats antimicrobianes i un cert potencial antiparasitari en estudis de laboratori.

Aliments antiparasitaris:

Hi ha aliments amb propietats antiparasitàries o que en dificulten la proliferació, útils com a suport quan es realitza un protocol de desparasitació i també a nivell preventiu:

-Oli de coco:

• Funció: Àcid làuric → acció antiparasitària i antifúngica.
• Com utilitzar-lo: 1–2 cullerades al dia d’oli de coco.
• A la dieta: Substitueix els greixos refinats i contribueix al control microbià.

-Papaia (fruita i llavors):

• Funció: Enzims digestius + compostos antiparasitaris presents a les llavors.
• Com utilitzar-la:
• Fruita: Es pot menjar la fruita fresca directament o les llavors (1 culleradeta triturada; tenen un sabor intens. Se’n suggereix el consum durant períodes curts).
• A la dieta: Útil en fases concretes del protocol, però no és necessari consumir-la a llarg termini.

-Cúrcuma:

• Funció: Antiinflamatòria i moduladora intestinal.
• Com utilitzar-la:
• Als àpats: Amb pebre negre (en millora l’absorció).
• A la dieta: Ajuda a reduir la inflamació causada pels paràsits o per la disbiosi.

-Gingebre:

• Funció: Millora la digestió, la motilitat intestinal i redueix la inflamació.
• Com utilitzar-lo:
• Infusió diària de l’arrel o afegit fresc directament als àpats.
• A la dieta: Evita l’estancament digestiu (clau perquè no proliferin els paràsits).

-Llavors de carbassa:

• Funció: La cucurbitacina pot paralitzar determinats helmints.
• Com utilitzar-les:
• 1–2 cullerades al dia, crues i sense sal.
• Millor triturades o ben mastegades.
• A la dieta: En la fase activa antiparasitària, especialment útils en protocols de 2–3 setmanes.

-Pastanaga crua:

• Funció: Efecte mecànic (la fibra insoluble ajuda a l’arrossegament intestinal).
• Com utilitzar-la:
• 1 pastanaga crua al dia, preferiblement en dejú o abans dels àpats.
• A la dieta: Ajuda a eliminar residus i possibles paràsits debilitats.