Màgiques

Progressivament anirem afegint més informació i possibilitats a l’respecte, entenent que és un camp infinit, partint de que cada planta té el seu propi cos energètic que es relaciona de manera diferent amb cada persona que la fa servir, depenent de la seva connexió, bondat, adreça mental, sentimental … En realitat, no hi ha plantes màgiques i no màgiques, totes són màgiques, només cal mirar-les, créixer i aprendre de la seva saviesa dels temps i processos d’evolució, interacció, sentiments que desprenen i multiplicació. La selecció actual, bàsicament són les plantes més usades per fer encens, ja sigui cremades en carbó o de forma natural pegant una miqueta de foc a les seves fulles, com les artemisas i sàlvies, que són les que combustionen millor. Les següents ho fan pitjor, però per la seva aroma i energia estan molt valorades per moltes cultures antigues, com són el jusquiam, la ruda, el romaní, espígol, hisop, cedres, llorer, ginebre … A aquest grup podríem afegir totes les plantes que desprenen aroma com les tulsis, alfàbegues, romaní, espígol, farigola, ruda, gessamí, flors … Sempre s’han fet servir per a banys energètics o relaxants, en base als seus propietats i sempre que s’orienti bé per netejar el cos de males energies. Un cop acabat el bany, fet amb la infusió de les plantes i aquesta afegida a la banyera, netejar el cos amb aigua, perquè totes les càrregues energètiques i emocionals es les porti l’aigua. Hi ha qui afegeix sal a l’bany, llimona, vinagre, olis essencials …. Com un bon bany de lavanda, després d’un dia agitat o el típic bany de sal de roses o pètals de rosa, qui ho prova i connecta amb la seva màgia, repeteix. Amb aquestes plantes aromàtiques i flors podem elaborar colònies, amb alcohol de 96ºC de farmàcia o bé alcohol natural, de com més alta graduació, millor. Omplim el pot d’herbes i flors seques o fresques, bé aromàtiques, es deixen macerar durant 50/60 dies en alcohol i s’obtenen unes colònies agradables i autèntiques, que des de sempre s’han usat pels curanderos energètics de tot el món, ja que a través dels seus aromes han ajudat a alliberar càrregues de el cos. També tenim el grup de plantes protectores, entre les quals destaca la ruda. Si ella mor, si no és per temes d’excés d’aigua, mor per nosaltres, per protegir-nos, també ho fa la àloe. En algunes cultures s’arrenca una àloe i pot viure tota la vida arrencada i penjada cap per avall, però quan algú entra amb males vibracions, es mor de cop absorbint la seva mala energia. Aquesta propietat, estic convençut que la tenen totes les plantes, perquè totes elles són meravelloses, energèticament parlant, encara que les que descric són més interessants per la seva història i potència energètica. No oblidem com plantes protectores els grèvols, ginebres, pins, avets, tabacs, flors diverses, figueres de moro … I finalment, anirem introduint les plantes mestres, com se’ls anomena en el vocabulari indígena, com el peiot, Sant Pere, ayahuasca, jusquiam, belladona, estramoni, Datura, chacrun … Són plantes que en l’antiguitat i fins avui, s’utilitzen únicament per a l’estudi d’un mateix i la sanació d’el cos i l’ànima. Popularment mal dites “tòxiques o perilloses”, sinó més aviat, en desús per la inquisició i la pèrdua d’identitat botànica i bona relació amb el món espiritual i natural, que la inquisició va eradicar a Europa. Són plantes que mal administrades, poden generar problemes d’intoxicació, per això no recomanem el seu ús, però sí donem suport a tots els pobles indígenes, que encara les prenen i segueixen ajudant-nos a despertar a el món real, positiu i comunitari. – Pau Pàmies