Atraients de fauna beneficiosa

A continuació exposem una breu proposta explicativa de les diferents plantes, arbustos i arbres més comuns que s’utilitzen per atreure insectes depredadors de les principals plagues de l’hort. Introduir almenys una de cada aparteu garantiria que tinguéssim flors variades durant l’any i la possibilitat que els depredadors poguessin viure a l’hort. Si no plantem una de cada punt “*” no passa res, proposem triar les que més agradin o es vulguin cuidar o mantenir. Tenir una de cada “*” seria l’ideal, per afavorir l’atracció de tot tipus de depredadors a l’hort. A casa intentem fer refugis de biodiversitat en totes les parcel·les, sense mirar gaire quina espècie plantem i com no; utilitzem aquests refugis per tenir fruites i fruits de bosc i recol·lectar les nostres plantes medicinals de manera salvatge o semisalvatge. Si deixem florir les plantes, permetrem que les colònies de depredadors es vagin establint, sempre que tinguin el seu menjar, que són les plagues del nostre hort, com els cucs, aranyes, insectes, pugons … Cada “*” representa una planta que atreu un depredador determinat, si fos el cas que estigués disponible. En el cas que no estigués disponible, sempre es poden comprar depredadors a les granges d’insectes depredadors per a la agricultura.Si s’experimenta any rere any, i observem com els nostres cultius són consumits per plagues; en aquest cas, cal introduir reservoris de plantes, on aquests puguin viure i sempre que la plaga estigués instal·lada comprar i alliberar aquests depredadors seria una bona inversió, si no hi ha plaga o no hi ha reservori de vegetació que els agradi, moriran a l’poc temps . Per això, aconseguir un hort equilibrat, implica temps i un disseny correcte. L’única aplicació que fem a gran escala actualment és instal·lar línies de calèndula i Lobularia marítima o Alysum maritimum cada 100 metres en els camps on produïm horta, d’aquesta manera, no tenim pugó en els camps. Pau Pàmies

Anuals o bianuals:
*Rúcola silvestre “Diplotaxis euricoides”, vern de mar “Lobularia marítima”, mostasses “Brassica sp.”, Blauet “Blavet”, Fonoll de bulb “Foenelicum vulgare”, coriandre “Coriandrum sativum”, comí “Alcaravia”, anet “Anethum graveolens”, julivert “Petersilium crispum”, calèndula “Calendula officinalis o Calendula arvensis”, camamilla “Matricaria camomilla”, Fava “Vicia fava”, pèsol “Pisum sativum”, Viborera “Echium vulgare”, facelia “Phacelia tanacetifolia” , alfàbrega “Ocimum basilicum” i espècies de geranis, civada, blat, blat sarraí “Fagopyron esculentum”.

Perennes:
*Fonoll silvestre “Foenelicum vulgare”, milfulles “Achillea millefolium”, camamilla romana “Anthemis nobilis”, artemisia donzell “Artemisia absinthium”, tanarida “Tanacetum vulgare”, dent de lleó “Taraxacum officinale”, alfals “Medicago sativa”, trebol “Trifolium pratense”, ungla de gat “Ononis matrix “, veça “Vicia sp”, olivarda “Dittrichia viscosa”, consolda “Symphytum officinale”, farigola, romaní, sajolida, menta, sàlvia, espígol, grama, blat sarraí perenne “Fagopirum cymosum”, arbres i arbustos atraients de fauna auxiliar, separats per varietats que atrauen depredadors: freixe “Fraxinus angustifolia, excelsior “, salzes “Salix alba”, caprea “Cinerea”, carpe “Carpinus betulus”, auró blanc “Acer pseudoplatanus” , vern “Alnus glutinosa”, roures “Quercus ..”, auró menor “Acer campestre”, evònim “Euvonymus europaeus”, arbre de paradís “Eleagnus angustifolia”, avellaner “Corylus avellana”, arbre de l’amor “Cersis siliquastrum”, llentiscle “Pistacea llentiscles”, cirerer de Santa Llúcia “Prunus mahaleb”, llorer “Laurus nobilis”, arç blanc “Crataegus monogyma”, la família Viburnum “aquests s’adapten molt bé, són arbustos”, saüc vermell “Sambucus racemosa”, campaneta xinesa “Forsythia sp.” , budleia “Budleia sp”, tamarinde “Tamarix gallica”, llorer portuguès “Prunus lusitanica”, boix “Buxus sempervirens”, evònim “Euvonymus europaeus”, estepa blanca “Cystus albidus”, coroneta “Coronilla glauca”, sanguinyol “Cornus sanguinea” .