Descripció
Darrere del que vam ser, som i serem sempre estan elagua i la cerca. Sempre hi ha la set.
Aquesta història també comença a un lloc de La Manxa. Allí, fa milers d’anys, va sorgir la primera societat hidràulica del nostre continent. Molt temps després la set va omplir aquestes terres de vinyes, oliveres i cereals. Entre ells va néixer Virginia Mendoza, la història personal i familiar de la qual està lligada subtil però irremeiablement a la manca d’aigua. En aquest sorprenent llibre recull i connecta vells i nous descobriments científics amb una infinitat de relats heretats insòlits, emocionants i plens de vida que parlen de qui vam ser i qui som avui.
La set ens persegueix i ens impulsa, ens va ensenyar l’arrelament i el desarrelament. Va empènyer els nostres avantpassats més enllà d’Àfrica i, desenes de milers d’anys més tard, va assentar els seus descendents al costat dels pocs rius cabalosos que quedaven. És possible que ens ajudés a inventar el pa, però també ens va fer conèixer la gana. Assistir a l’origen de civilitzacions, i també al seu col·lapse. Ens va portar a mirar al cel, a unir estrelles, a crear déus de la pluja ia una curiosa convivència entre la fe i la ciència durant la Petita Edat de Gel: mentre uns invocaven la pluja amb danses i pregatives, altres fundaven disciplines per predir-la, mesurar-la i retenir-la.
Escrit des d’un dels punts menys plujosos i més amenaçats per la desertització d’Europa, aquest llibre ens condueix a un viatge fascinant pel món i la història, així com pels reptes a què ens enfrontem com a espècie. La set ens uneix, ens divideix i no ens ha deixat ni deixarà d’acompanyar-nos, ja que som aigua a la recerca d’aigua.
La crítica ha dit:
«Aquest és un dels llibres més importants que llegireu aquest any. Al·lucinant en molts sentits i magistral en tots». Sergi del Molí
«Un llibre que podria rebre l?Òscar al millor muntatge. Els salts estan teixits amb encert i Mendoza juga sense abusar amb els recursos narratius per no deixar anar la nostra atenció. La memòria personal defuig la nostàlgia i la divulgació dosifica noms propis i dades en beneficis de l’agilitat». Jorge Dioni, Babelia
- 288 pàgines
- fotografies a color
- tapes toves amb solapes
